1er gener 2021

Anàlisi de la mobilitat durant la pandèmia a Mallorca

L'estudi de la mobilitat és fonamental per entendre com evoluciona un procés epidèmic com el de l’expansió de la Covid-19. En determinades circumstàncies, pot ser un indicador molt important dels contactes entre individus i, per tant, de la potencial transmissió del virus. En aquest article durem a terme l'anàlisi de la mobilitat a diferents escales temporals i espacials a l’illa de Mallorca utilitzant les dades de mobilitat obertes pel MITMA, que abasten des de febrer fins a desembre de 2020. L'anàlisi descriu principalment la primera i la segona onada. A més, durem a terme una anàlisi específic dels mesos d'estiu i del mes de desembre per les seves peculiaritats en quant a mobilitat. L’anàlisi s’anirà ampliant a mesura que tinguem més dades de mobilitat.

Continguts

Evolució de la mobilitat durant la pandèmia (any 2020) -

Aquesta anàlisi tracta la mobilitat durant l'any 2020, des dels inicis de la pandèmia fins al desembre de 2020. Farem una primera aproximació a la mobilitat a alt nivell, això és, considerant la mobilitat diària agregada per tots els municipis i/o districtes de Mallorca durant tot el procés epidèmic. En aquest primer punt, determinem quina proporció de la població es mobilitza, és a dir, quina proporció de la població realitza, com a mínim, un viatge al dia durant els diferents estadis del procés epidèmic. Aquest paràmetre el definim com l'índex de mobilitat i és la proporció de la població que fa un o més viatges al dia.

En l'anàlisi de l'evolució de l'índex de mobilitat podem veure perfectament representades les restriccions de mobilitat que es van dur a terme durant el mes de març i l'escalada de la mobilitat a mesura que es tornava a una situació de no restriccions els mesos de maig i juny, a partir de llavors es va tornar a ràtios de mobilitat similars, en certs dies majors, als que hi havia durant els mesos previs a l'epidèmia. Durant els mesos d'estiu (finals de juny, juliol i principis d'agost) veiem com l'índex de mobilitat es dispara fins a mitjans d'agost, que és quan comença a baixar lleugerament fins finals d'any. Així i tot, durant aquest darrer període l'índex de mobilitat s'ha mantingut en nivells al voltant del 0.6.

Si estudiem la mobilitat en aquesta escala agregada, durant el procés epidèmic trobem tres grans etapes. La primera correspon als mesos on es varen aplicar restriccions, que van des de març fins a mitjans de juny, moment en què es va recuperar la normalitat en termes de mobilitat; la segona fase és definida per la inèrcia de la recuperació de la mobilitat i l'obertura exterior des de finals de juny fins a finals d'agost; i la tercera fase, que ha anat evolucionant amb una lleugera pendent negativa i que s'estén des de setembre fins a finals d'any. Cada una d'aquestes etapes s'analitzaran en més detall a continuació.

Evolució de l'índex de mobilitat. L'índex de mobilitat indica la proporció de persones que fan com a mínim un viatge per dia.

Les dades de mobilitat prèvies a la pandèmia ens permeten establir una referència amb la qual comparar els increments de mobilitat. És per això que calculem les diferències de mobilitat en relació amb la mobilitat durant les dues darreres setmanes de febrer, concretament des del dia 17 de febrer fins a l'1 de març, quan aquesta mobilitat no estava condicionada per l'epidèmia.

En general podem observar com els majors decrements de mobilitat es produeixen durant els dies festius i les setmanes de confinament estricte. Amb un descens del 30% en relació a la mobilitat de referència podem trobar els dies festius entre setmana, per exemple, la Setmana Santa. Durant els mesos d'estiu, en canvi, podem veure alguns dies on la mobilitat està per sobre de la referència de febrer. A partir de finals d'agost, la reducció de mobilitat és molt lleugera i se situa al voltant del -5%.

Reducció de la mobilitat. Reducció de la mobilitat agafant com a referència la mobilitat dels mateixos dies de la setmana durant les dues darreres setmanes de febrer.

La mobilitat genera uns patrons que es van repetint setmana rere setmana, de manera que en dies laborables la mobilitat és major que els cap de setmana i festius. Els divendres, els patrons de mobilitat són diferents dels altres dies laborables i, durant el cap de setmana, els dissabtes tenen mobilitats majors i patrons diferents que els diumenges i festius. És per aquesta raó que es produeix una baixada acusada de la mobilitat quan comparem un dia festiu d'entre setmana amb el mateix dia laborable de la setmana de referència.

És important recordar que la mobilitat principal és la que es coneix com a mobilitat recurrent, generalment produïda pels trajectes que es fan des de casa a la feina o des de casa a la universitat o escola. Són trajectes que es repeteixen dia a dia i que provoquen molts contactes, tant durant el trajecte com al destí.

Si continuem amb l'anàlisi d'aquestes dues mètriques - índex de mobilitat i reducció de la mobilitat - en el marc de cada una de les setmanes que van des de l'inici de la pandèmia podem veure aquests diferents patrons que comentàvem. Es fan molt evidents, especialment en la reducció de la mobilitat, les tres etapes que s'han viscut en relació amb la mobilitat: la primera, des del 13 de març fins a la setmana del 15 de juny; la segona, que ocupa part de l'estiu i arriba fins a la setmana del 17 d'agost, i la darrera etapa, fins a finals de desembre.

Índex de mobilitat i reducció de la mobilitat per cada dia de la setmana. Es poden observar els diferents patrons de mobilitat a causa de les restriccions així que com els cicles de mobilitat setmanals, ponts, festius, i altres anomalies.

La mobilitat genera uns patrons que es van repetint setmana rere setmana, de manera que els dies laborables la mobilitat és major que els cap de setmana i festius. Els divendres els patrons de mobilitat són diferents dels altres dies laborables, i durant el cap de setmana els dissabtes tenen mobilitats majors i patrons diferents que els diumenges i festius. És per aquesta raó que quan comparem un dia festiu d'entre setmana amb el mateix dia de la setmana de referència que és laborable es produeix una baixada acusada de la mobilitat.

És important recordar que la mobilitat principal és la que es coneix com a mobilitat recurrent, generalment és la produïda pels trajectes que es fan des de casa a la feina o des de casa a la universitat o escola, són trajectes que es repeteixen dia a dia i que provoquen molts contactes tant durant el trajecte com a destí.

Si continuem amb l'anàlisi d'aquestes dues mètriques - índex de mobilitat i reducció de la mobilitat - dins cada una de les setmanes que van des de l'inici de la pandèmia podem veure aquests diferents patrons que comentàvem. Es fa molt evident, especialment en la reducció de la mobilitat, les tres etapes que s'han viscut amb relació a la mobilitat, la primera que va des del 13 de març fins a la setmana del 15 de juny, la segona que ocupa part de l'estiu i arriba fins a la setmana del 17 d'agost i la darrera etapa fins a finals de desembre.

Mobilitat durant la primera onada

Durant la primera onada, que datem des del 15 de març fins al 21 de juny, (final de l'estat d'alarma) es varen aplicar mesures restrictives de mobilitat que varen ser essencials per reduir la propagació de l'epidèmia. Analitzem les diferències en l'índex de mobilitat que hi ha en les diferents etapes d'aquesta primera onada de l'epidèmia, durant les quals es produeixen restriccions de mobilitat molt importants.

Evolució de l'índex de mobilitat durant la primera onada.

Durant la primera onada, les etapes de l'epidèmia en relació amb les mesures que afecten la mobilitat estan dividides en: (1) confinament parcial, segons el qual es permet la mobilitat per raons laborals; (2) confinament estricte, pel qual només es permet la mobilitat per mantenir actius els serveis essencials; (3) confinament parcial, moment en què tornem a la situació de mobilitat permesa per motius laborals, i (4) desescalada, durant la qual es van eliminant les restriccions de manera escalonada fins que acaba l'estat d'alarma. Podem veure com l'impacte en la mobilitat per l'aplicació d'aquestes mesures és molt important, amb caigudes al voltant d'un 30% de la mobilitat i que arriben a índexs de 0.3 quan s'apliquen mesures de confinament estricte.

Variacions en el nivell de mobilitat durant la primera onada. Impactes en la mobilitat durant les quatre principals fases de la primera onada. Per cada una de les quatre fases es mostra l'índex de mobilitat sobre el mapa de Mallorca, l'evolució mitjana pels diferents dies de la setmana de cada una de les etapes i la correlació entre la mobilitat en cada una de les fases i la mobilitat de referència (dues darreres setmanes de febrer).

Mobilitat durant la segona onada

Després de l'estiu es va produir un creixement important del nombre de persones infectades per la COVID. Aquest creixement va provocar una segona onada durant el mes de setembre que s'ha vist agreujada especialment durant el mes de desembre, moment en què podem dir que es veu la tendència cap a una tercera onada. Alguns dels indicadors epidemiològics que ens mostren aquest creixement són el nombre de persones hospitalitzades i la incidència acumulada a 14 dies, representades a les figures següents per totes les Illes Balears.

Indicadors epidemiològics. Nombre de persones hospitalitzades i incidència acumulada a 14 dies (dades curades per Escovid19data).

La mobilitat durant aquests mesos no s'ha vist reduïda de manera considerable. Podem observar que l'índex de mobilitat s'ha mantingut estable durant tot el període, tot i que hi ha hagut diferents esdeveniments que han modificat els patrons de mobilitat de la població. Aquests són, essencialment, l'inici de les classes a les escoles i les universitats, la finalització de vacances i la reincorporació al treball després dels mesos d'estiu o els festius i ponts, entre altres. Malauradament, amb les dades de mobilitat que disposem no és possible conèixer els contactes que es produeixen a causa de, per exemple, l'inici escolar o les celebracions en dies festius. Això és especialment crític durant els mesos d'hivern, quan les dinàmiques socials són molt diferents de les dels mesos d'estiu, ja que les interaccions es trasllades des dels exteriors als interiors, on la propagació del virus és més efectiva.

Evolució de l'índex de mobilitat durant la segona onada.

Analitzant el nombre de viatges totals amb origen o destí Mallorca, podem observar que els viatges s'ha mantingut sense canvis significatius en general. Només els dies festius han implicat una reducció del nombre de viatges. Això ha estat especialment notable durant el mes de desembre.

Nombre de viatges a Mallorca. Nombre de viatges diaris amb origen o destí en qualque municipi de Mallorca.

Els inicis de la tercera onada

El mes de desembre ha estat crític, ja que s'ha produït un increment molt significatiu dels indicadors epidemiològics a les Illes Balears (p. ex. persones hospitalitzades i incidència acumulada), especialment a Mallorca, d'on es partia d'una situació relativament controlada.

En general, les festivitats impliquen un descens del nombre de viatges que s’ha pogut notar, per exemple, durant els dies 7 i 8, corresponents al Pont de la Puríssima, i durant les setmanes de Nadal, des del 21 en endavant. Aquesta reducció de la mobilitat no sempre implica un nombre de contactes menor, sinó una reducció de la mobilitat recurrent. En canvi, es produeix un altre tipus de mobilitat que implica un canvi en els patrons de contactes, ja que, per exemple, hi ha reunions amb contactes de més proximitat.

Podem veure que, en general, la mobilitat recurrent el mes de desembre s'ha mantingut en nivells similars que durant els darrers mesos. Si ens centrem a escala de municipi i/o districte, podem veure com les poblacions de Mallorca on hi ha més desplaçaments totals (d'entrada, sortida i interiors) són Palma, Marratxí, Calvià, Manacor, Inca, Llucmajor y Alcúdia. Podem veure el detall a la taula [pendent].

Prenent com a referència la mobilitat del mes d'octubre per cada dia de la setmana, podem veure com aquesta mobilitat ha anat variant durant el mes de desembre. Si ens centrem en els viatges entrants a Palma, veiem com el dia 6 (dg.), 13 (dg.), 14 (dl.) i 21 (dl.) de desembre els viatges van augmentar de manera molt significativa. Si ens centrem en la mobilitat interna, podem veure com a Alcúdia, per exemple, en general la mobilitat interna ha augmentat de manera molt significativa.

Desplaçaments d'entrada i interns. Increments i decrements dels desplaçaments als deu municipis de Mallorca on hi ha, en general, més desplaçaments.

En el mapa i taula adjunt [pendent] també podem veure com els patrons de desplaçament entre un dia festiu com el 8 de desembre, un dia laborable com el 16 de desembre i un dia laborable dins la setmana de Nadal, com el 21 de desembre, impliquen canvis en els patrons de mobilitat que no sempre provoquen una disminució en el nombre de contactes.

Mapa d'increments de desplaçaments interns i d'entrada. A la fila superior estan representats els increments en el nombre de desplaçaments interns, és a dir, desplaçaments dins d'un mateix municipi (o districte) i a la fila inferior els desplaçaments d'entrada a cada un dels municipis (o districtes). Cada una de les columnes representa un dia diferent, d'esquerra a dreta són els dies 8 (dt. festiu), 16 (dc.) i 21 (dl.) de desembre.

Conclusions

Durant la primera onada les intervencions no farmacològiques, concretament les restriccions de mobilitat, van reduir el nombre de contactes i, per tant, la incidència en la propagació de la Covid-19. En arribar l'estiu, l'obertura total de la mobilitat va provocar que a principis d'agost s'iniciés una segona onada que va començar a recuperar-se a finals de setembre. Durant el mes de setembre varen començar les classes a escoles, instituts i universitats, per tant els patrons de la mobilitat recurrent van canviar, incidint en el número i tipologia de contactes; per exemple, es van crear grups bombolla a les escoles i xarxes de contactes controlades. Així i tot, l'índex de mobilitat i en general el nombre de viatges agregats no es va veure modificat de manera significativa, posant de manifest les limitacions d'aquestes mètriques per determinar el nombre de contactes reals a escala més desagregada.

La segona onada es va anar mantenint estable fins que, durant el mes de desembre, va començar a repuntar de manera molt preocupant. En general veiem que la mobilitat durant novembre i desembre no va disminuir de manera significativa, especialment si ho comparem amb la mobilitat en etapes de restriccions de la primera onada. S'observa com a causa que, durant les moltes festivitats, existeix una reducció de la mobilitat recurrent que no sempre implica reduccions en el nombre de contactes, ja que el que canvia són els patrons de mobilitat i les interaccions amb persones diferents. És a dir, en lloc de fer desplaçaments a la feina o a la universitat, es fan desplaçament de caràcter personal i s'entra en contacte amb altres persones o bombolles. En definitiva, els motius dels viatges i, per tant, els contactes, varien. Durant els mesos d'hivern, a diferència de l'estiu, aquests contactes poden generar una propagació més important del virus, ja que es realitzen en unes altres condicions ambientals.

Cal tenir molt en compte que les restriccions de mobilitat provoquen impactes més enllà dels pròpiament epidemiològics. De vegades positius, com per exemple la reducció de la pol·lució i la regeneració de l'hàbitat, però, en molts altres casos, tenen implicacions negatives per a la ciutadania, amb impactes socials, econòmics, educatius o de salut mental, per posar alguns exemples. L’estudi dels determinants socioeconòmics que impacten en la mobilitat durant la pandèmia és una de les àrees sobre les que pròximament parlarem.

Dades

Les dades de mobilitat que s'han utilitzat en aquest estudi han estat facilitades pel MITMA (Ministerio de Transporte, Movilidad y Agenda Urbana). Tota la informació metodològica de com han estat processades i generades es troba aquí. Les dades de indicadors epidemiològics han estat curades per Montera en el marc del projecte Escovid19data. Les dades de les Illes Balears estan recollides directament de les notes de premsa de la Conselleria de Salut i Consum del GOIB. .